22 de juny de 2017

#ProuPrecarietatpelPAS rep el suport del Consell interUniversitari de Catalunya

Benvolgudes companyes i companys,

Tal com us vam avançar, aquest matí, delegades i delegats sindicals ens hem concentrat
davant del Palau de Pedralbes de Barcelona, on es celebrava la reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), en el que participen, entre d’altres, els rectors de les set universitats públiques i els màxims representants de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Tres representants sindicals (de CCOO, UGT i CSIF) han entrat a la reunió, han llegit el Manifest #ProuPrecarietatpelPAS i han lliurat una proposta de resolució al CIC. En la mateixa reunió, el CIC ha aprovat aquesta resolució, que donava suport, de manera explícita, a les nostres reivindicacions. 

CCOO estem convençuts de que aquest és un moment crucial perquè  el PAS de les universitats públiques s’inclogui en les mesures generals per a la reducció de la temporalitat i és per això que seguirem treballant, amb mobilitzacions i negociacions en tots els àmbits possibles, per deixar clar que ara és el moment: #ProuPrecarietatpelPAS.

Podeu llegir aquí el Manifest #ProuPrecarietatpelPAS i la resolució aprovada pel CIC

Us seguirem informant, 

CCOO Universitats

20 de juny de 2017

Dijous 22, concentració de CCOO, UGT i CSIF per l’estabilització del PAS

Company, companya,

El 12 de juny els sindicats CCOO, UGT, CSIF vam signar un manifest anunciant una campanya conjunta de mobilitzacions contra la precarietat laboral i en defensa de l'estabilització del Personal d'Administració i Serveis (PAS) de les Universitats Públiques.



El motiu d’aquestes accions és que el PAS de les universitats no està inclòs en els Pressupostos Generals de l’Estat entre els col·lectius que es beneficien de les Ofertes Públiques per a l’estabilització del personal.

Entre altres mesures es preveuen concentracions a totes les universitats públiques el dia 22 de juny. En el cas de les set universitats públiques catalanes, i atesa la coincidència de què el mateix dia està prevista una reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya, amb presència de tots els rectorats, els sindicats signants d’aquest escrit, fem un crida a realitzar una concentració conjunta de delegats i delegades sindicals, i del conjunt de personal universitari que pugui assistir-hi.

CONCENTRACIÓ:

Quan: Dia 22 a les 9,30h

On: Davant del Palau de Pedralbes, Avinguda Diagonal, 686, Barcelona


CCOO - UGT - CSIF

13 de juny de 2017

Campanya conjunta de mobilitzacions contra la precarietat laboral i en defensa de l'estabilització del PAS

Campanya conjunta de mobilitzacions contra la precarietat laboral i
en defensa de l'estabilització del Personal d'Administració i Serveis (PAS)
de les Universitats Públiques



El passat 29 de març, els nostres sindicats van subscriure amb el Govern de l’Estat l’Acord per a la Millora de l'Ocupació Pública, dirigit a la dotació i estabilització de més de 300.000 llocs de treball en diversos sectors de l'administració, incloses també les universitats públiques. Aquest acord preveia, addicionalment a l'Oferta d'Ocupació Pública Ordinària, la convocatòria durant els tres propers anys de places d'estabilització de fins a un màxim del 90% d'aquelles que han estat ocupades de forma temporal i ininterrompuda durant els últims anys.

Les universitats públiques, tot i l'elevada precarietat que pateixen, van quedar inicialment excloses d'aquesta possibilitat d'estabilització laboral. Davant d'això els sindicats hem reclamat la incorporació del conjunt del personal de les universitats (PAS i PDI) a la possibilitat d'estabilització de l'ocupació temporal. Durant la tramitació del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) 2017 al Congrés dels Diputats hem aconseguit que s'inclogui en aquesta previsió d'estabilització al Personal Docent i Investigador, però novament el PAS de les universitats ha estat postergat i exclòs de l'estabilització.

Considerem que les universitats constitueixen institucions de servei públic integrades: tant el PAS com el PDI contribueixen coordinament a complir les finalitats docents, investigadores i de transferència del coneixement de la universitat com a servei públic d’educació superior i recerca. Per això, valorem que l'exclusió del PAS de la via de l'estabilització laboral és absolutament irracional i injusta, i que hauria de ser esmenada durant la tramitació i final aprovació del Projecte de Llei PGE 2017 en el Senat.

Amb la finalitat de conscienciar al Govern i als diversos grups polítics sobre això, els sindicats signants d'aquest escrit convoquem una campanya conjunta de mobilitzacions contra la precarietat laboral i en defensa de la incorporació del PAS de les universitats a la via de l'estabilització dels empleats públics, a la qual convidem a sumar-se a tots els col•lectius professionals de les universitats públiques.

Aquesta campanya sindical es concretarà a partir de les accions següents:

  1. Realització a les universitats d'assemblees informatives conjuntes, amb la finalitat que els representants sindicals expliquin el problema laboral que es derivaria de l'exclusió del PAS de l'estabilització laboral durant els propers anys.
  2. Proposta d'adopció de resolucions de suport a aquesta campanya per part de les Juntes i Comitès d'Empresa tant del PAS com del PDI en totes les universitats públiques; i trasllat de les resolucions als rectors, presidents dels consells socials de les universitats, conselleries responsables d'universitat en les diverses CCAA, ministre d'Educació i responsables d'universitat dels grups polítics al Congrés i al Senat.
  3. Convocatòria d'una concentració, per al dia 22 de juny a les 12 h, de delegats i delegades sindicals i del conjunt del personal universitari a les portes dels rectorats de les universitats.
  4. Campanya a la premsa en defensa d'aquesta iniciativa.

Convidem a tot el personal de les universitats, a tots els sindicats amb representació en aquest àmbit i als responsables de les universitats a sumar-se a aquestes iniciatives contra la precarietat laboral i en defensa de l'estabilització del Personal d'Administració i Serveis (PAS) de les universitats públiques.

12 de juny de 2017

8 de juny de 2017

Intensifiquem la lluita per garantir que s’inclogui el PAS en les mesures dels PGE per reduir la temporalitat

Un centenar de representants sindicals i dels equips de Govern de les principals universitats públiques vam fer entrega d’un manifest a la delegació del Govern.

Intensifiquem la lluita per garantir que s’inclogui el PAS en les mesures dels PGE per reduir la temporalitat a les administracions públiques.
Ahir, 7 de juny, un centenar de delegats i delegades sindicals i representants dels Equips de Govern de la UPC, UAB i UB ens vam concentrar davant de la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, per fer entrega del manifest unitari en el que  reclamàvem que s’inclogui el PAS a les mesures de reducció de la temporalitat previstes als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).

L’estabilització del PAS és una necessitat de primer ordre per garantir la qualitat del sistema universitari i aquesta mobilització –en la que hi ha hem participat no només pels representants sindicals, sinó també pels equips rectorals- ha estat una primera iniciativa que ha permès visualitzar la implicació del conjunt de la comunitat universitària.  

Podeu trobar aquí alguna de les noticies ( 1 i 2) aparegudes als mitjans de comunicació.

Des de CCOO, aprofitarem les diferents instàncies on som presents (Mesa d’Universitats, Consell Interuniversitari de Catalunya, Espai de Diàleg i Negociació) per insistir en que el Govern de la Generalitat i les forces que li donen suport s’impliquin clarament en pressionar al govern de l’Estat i al PP per aconseguir la revisió dels Pressupostos Generals de l’Estat al seu pas pel Senat. Esperem comptar en aquesta lluita amb el suport de tots els equips de Govern, tant els que van ser presents ahir com de la resta que ens han fet arribar per diversos mitjans el seu acord amb aquesta reivindicació.
És moment d’incrementar la conscienciació i la pressió per aconseguir acabar amb la precarietat al PAS de les universitats: CCOO ho continuarem fent per tots els mitjans al nostre abast (demandes judicials, mobilització i negociació) i us demanem que estigueu atents a les properes convocatòries i informacions.  

6 de juny de 2017

Exigim la modificació dels PGE per incloure el PAS en les mesures per reduir la temporalitat a les administracions públiques

Manifest Unitari

Exigim la modificació dels Pressupostos Generals de l’Estat
per incloure el PAS en les mesures per reduir la temporalitat
a les administracions públiques




En els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), el govern del PP ha exclòs el PAS de les universitats públiques de les mesures per reduir la temporalitat a les administracions. Als PGE, aprovats al Congrés dels Diputats el passat 30 de maig, s’incorporen mesures concretes amb l’objectiu de rebaixar fins al 8% la temporalitat, en la línia de les darreres iniciatives per reduir la precarietat en les administracions. Concretament, l’article 19.1.6 estableix que: 

“podrán disponer de una tasa adicional para estabilización de empleo temporal que incluirá hasta el 90 por ciento de las plazas que, estando dotadas presupuestariamente, hayan estado ocupadas de forma temporal e ininterrumpidamente al menos en los tres años anteriores a 31 de diciembre de 2016”

Cal dir que, inicialment, aquest apartat no s’aplicava a les universitats, atès que, segons les “dades de Montoro”, en el nostre àmbit només hi havia un 4,5% de temporalitat! Tots els que treballem a la universitat sabem perfectament que aquesta xifra és completament falsa, i, a partir d’aquesta evidència, la pressió sindical a totes les forces polítiques ha provocat que es presentessin esmenes als PGE de diferents partits polítics. Finalment, el govern del PP va acceptar una modificació parcial que inclou el PDI en l’abast de la disposició anterior, però segueix excloent el PAS. 

A les universitats tenim un gran nombre de companyes i companys del PAS en precari, amb contractes i nomenaments temporals perquè, malgrat les dades falsejades de Montoro, les universitats patim un alt índex de temporalitat -que en alguns casos arriba al 30% del personal- fruit de les retallades imposades en els darrers anys. L’exclusió del PAS de les mesures per reduir la temporalitat és un greuge completament injust, que no es pot justificar de cap manera i posa de manifest la manca de sensibilitat, coneixement i criteri del govern del PP en relació a les universitats públiques. Considerem que aquesta actitud és un menyspreu inacceptable vers el col·lectiu del PAS i exigim que es rectifiqui en la tramitació d’esmenes als PGE al Senat.

Per fer evident la indignació del col·lectiu del PAS, convoquem una concentració de delegats i delegades de les set universitats públiques:
  • Dia i hora: 7 de juny, a les 11,30h
  • Lloc: davant la seu de la Delegació del govern a Catalunya (Carrer Mallorca, 278, Barcelona)


31 de maig de 2017

El Govern condemna a la temporalitat al personal d'administració i serveis de la universitat


CCOO exigeix la seva incorporació a l'acord de millora de l'ocupació pública 


El Govern condemna a la temporalitat al personal d'administració i serveis de la universitat 

El PP ha assumit una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat que permetrà al Personal Docent i Investigador (PDI) beneficiar-se de l'acord de consolidació d'ocupació pública i reduir al 10% la seva temporalitat. No obstant això, deixa fora al Personal d'Administració i Serveis (PAS) de les universitats.


La Federació d'Ensenyament de CCOO (FECCOO) critica la falta de criteri del PP, que, en la tramitació parlamentària dels Pressupostos Generals de l'Estat, esmena solament en part l'articulat relatiu al personal de les universitats. D'una banda, elimina les limitacions de l'article 19.2 que agreujava la precarietat del personal interí en imposar la seva rotació, i inclou al professorat universitari entre els col·lectius que es beneficiaran de l'acord de consolidació d'ocupació aconseguida entre Govern i sindicats, tal com va exigir CCOO. Per un altre, oblida deliberadament al personal d'administració i serveis de les universitats públiques. 

El passat mes de març, Govern i sindicats van aconseguir un compromís d'Oferta d'Ocupació Pública extraordinària que en educació suposarà la convocatòria de més de 130.000 places fins a 2020 amb l'objectiu de disminuir el percentatge d'interinitat. El PAS quedarà fora d'aquest acord i seguirà subjecte a una taxa de reposició d'efectius que aprofundirà en la seva temporalitat i precarització. 

CCOO recorda que aquest col·lectiu, la funció del qual és clau per al correcte funcionament de la universitat, arrossega alts nivells de temporalitat derivats de la pèrdua d'ocupació produïda durant els últims anys i exigeix la seva inclusió en els processos de consolidació d'ocupació. La Federació d'Ensenyament de CCOO es dirigirà de nou als partits polítics perquè modifiquin el text abans de ser aprovat en el Senat. Així mateix, en la reunió que mantindrà els propers dies, exigirà al Ministeri d'Educació la seva rectificació. 

En el cas que aquestes demandes siguin desoïdes, CCOO anuncia mobilitzacions en defensa dels drets del Personal d'Administració i Serveis.

29 de maig de 2017

Pacte Nacional d’Universitats, ens hi va el futur...

Pacte Nacional d’Universitats, ens hi va el futur...

Eduardo Núñez
Secretari de Política Universitària
Federació d’Educació de CCOO de Catalunya


«Afirmo, señores, que las reducciones propuestas en el presupuesto especial de las ciencias, las letras y las artes son doblemente perversas. Son insignificantes desde el punto de vista financiero y nocivas desde todos los demás puntos de vista. Esto es de una evidencia tal que apenas me atrevo a someter a la asamblea el resultado del cálculo proporcional que he realizado [...] ¿Qué pensarían, señores, de un particular que, disfrutando de unos ingresos de 1500 francos, dedicara cada año a su desarrollo intelectual [...] una suma muy modesta: 5 francos, y, un día de reforma, quisiera ahorrar a costa de su inteligencia seis céntimos?» - Víctor Hugo


El passat 16 de maig, en el marc de la celebració del 25è aniversari de Sistema Universitari Català, el president Puigdemont va anunciar la voluntat del govern de la Generalitat d’encetar un Pacte Nacional d’Universitats. És una declaració d’intencions que, tot i arribar tard, pot saludar-se amb cautela. Utilitzant una metàfora maquiveliana, en els darrers anys, Catalunya no ha agafat l’ocasió pels pèls i ha perdut l’oportunitat de fer de la universitat un element estratègic de futur que, alhora, hauria contribuït a sortir de la crisi tot pal·liant els seus efectes més nocius. Malauradament, com deia el florentí, quan l’ocasió passa, passa. I és que, en aquest context advers, altres països han posat en relleu que el finançament de l’educació superior és la millor inversió per superar la crisi sense perdre el fil de dimensions socials indestriables per a la consecució de societats més justes, més iguals i més lliures. Avui, ningú no qüestiona que la universitat és una instància cabdal en el desenvolupament econòmic, social i democràtic d’un país. Tot i així, des del 2008, a Catalunya venim patint la tragèdia del seu deteriorament.

L’ofegament financer i les restriccions normatives en matèria de personal han tingut resultats devastadors a les nostres universitats. En l’actualitat, la precarització i l’envelliment de les plantilles ha arribat a un punt insostenible que amenaça malmetre greument, i de manera irreversible, la qualitat docent i els serveis universitaris. Fins i tot, hem assistit al drama humà, insòlit en la nostra història recent, de patir l’emigració del millor personal investigador jove, amb la subseqüent pèrdua de talent associat. Donada la situació del país, res no fa pensar que tornaran. Des del 2011, el govern va intentar pal·liar aquest ofegament financer amb l’increment del preu de les matrícules i les taxes universitàries -avui són les més cares de tot l’Estat-, és a dir, carregant-lo injustament a l’esquena dels estudiants. La conseqüència va ser que, per primera vegada des dels anys 70, a partir del curs 2011-12, va observar-se una disminució dels estudiants universitaris en el grup d’edat de 18 a 24 anys que, de ben segur, pertanyien als sectors populars més vulnerables de Catalunya.

La universitat catalana, en suma, ha arribat a una situació precària de conseqüències imprevisibles pel futur del país que, fent-ne abstracció de l’estalvi pressupostari que hagi suposat pel govern, en paraules Víctor Hugo, serà nociva des de tota la resta de punts de vista. La universitat s’ha precaritzat i alhora, conseqüentment, s’han precaritzat les seves funcions socioeconòmiques i democràtiques claus pel futur del país. El Pacte Nacional d’Universitats, si el president va més enllà d’una mera declaració d’intencions, pot ser una oportunitat a aprofitar imperativament. Comissions Obreres direm la nostra en la negociació d’aquest pacte defensant la necessitat d’un compromís estratègic amb un sistema universitari català públic i de qualitat que estigui a l’altura d’aquest segle. 

Segons el nostre parer, caldrà repensar aspectes claus del sistema:

Model de finançament: és necessari simplificar l’actual model de finançament i establir un finançament estable que, com a mínim, se situï en la mitjana dels països de l’OCDE i que abasti les necessitats pressupostàries de personal docent i d’administració i serveis, tot assegurant la qualitat en la docència, la recerca, els serveis universitaris. El model de finançament, segons el nostre criteri, hauria de defugir de criteris de competitivitat entre les universitats pels recursos  que són imprescindibles pel seu bon funcionament.

Model de preus de matrícules i taxes: no es pot continuar carregant el dèficit del finançament als estudiants. És necessari, doncs, no només millorar el sistema de beques, sinó establir a curt termini un model de preus depenent del nivell de rendes que avanci, progressivament, cap a un model de gratuïtat. És urgent que Catalunya deixi de tendir cap als models de matrícules de països com els Estats Units o Regne Unit que tendeixen a imputar la despesa del sistema als estudiants i apropar-se a models com ara els d’Àustria, Bèlgica o Noruega.

Política de personal: és imprescindible assolir un compromís que estableixi un pla que, en tres anys, situï les plantilles del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis en els nivells anteriors a la crisi. També s’ha de posar fi a la precarietat estabilitzant el personal temporal de tots els col·lectius universitaris. Finalment, s’han de recuperar els drets arrabassats, el nivell adquisitiu perdut, així com tornar a encetar la carrera acadèmica i professional entre el personal. Una universitat amb el seu personal en precari només podria contribuir d’una manera igualment precària al país.

Inversió en I+D+i i transferència de coneixement: a curt termini, és fonamental recuperar, com a mínim, els nivells d’inversió en I+D+i anteriors a la crisi i millorar els mecanismes de transferència de coneixement. S’ha de crear les condicions perquè la universitat, des de la seva independència, pugui jugar un paper clau en el repte d’avançar cap a un nou model productiu industrial d’alt valor afegit que, alhora, contribueixi a eradicar la precarietat laboral i social a Catalunya.

Model de govern: s’ha de respectar l’autonomia universitària com a pilar fonamental de la seva independència, com a garant del coneixement i del pensament no subjectes a interessos particulars. El pitjor favor que podem fer a la universitat i al país és colonitzar l’espai en  què es desenvolupa la ciència i el pensament pels criteris de mercat i les ideologies gerencials dominants. Altrament, és urgent aprofundir  formes de govern democràtiques tot defugint dels mites que contraposen democràcia i eficiència. La democràcia és garantia de corresponsabilitat, de rendició de comptes i de transparència.

La universitat sempre reverteix a la societat molt més del que aquesta inverteix en ella. El govern no pot defugir més temps la responsabilitat que té vers la universitat perquè, això, és tant com fer desistiment en relació al futur de Catalunya. Comissions Obreres creiem que anem tard, raó de més per posar-nos-hi com més aviat millor, ens hi va el futur...

17 de maig de 2017

Si no es modifica el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, es podria comprometre la continuïtat del personal temporal a la universitat

L'esborrany de Pressupostos Generals de l'Estat 2017 estableix que les contractacions públiques de caràcter temporal no podran superar els tres anys de durada, la qual cosa imposarà una absurda rotació de personal laboral temporal i personal funcionari interí, que aprofundirà en la seva precarització.



L’Àrea Pública de CCOO va presentar als partits polítics a finals d'abril una sèrie d'esmenes entre les quals està inclosa una modificació en la redacció de l'article 19 dels Pressupostos Generals de l'Estat, que, a més de no donar solució als requeriments que les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea estan fent al Govern espanyol, agreuja la precarietat inherent als contractes temporals en afegir una innecessària rotació en l'ocupació.

En concret, el contingut d'aquest article és el següent:

“La durada del contracte o del nomenament no podrà ser superior a tres anys, sense que puguin encadenar-se successius contractes o nomenaments amb la mateixa persona per un període superior a tres anys, circumstància aquesta que haurà de quedar degudament reflectida en el contracte o nomenament”.

La seva aprovació implicaria que, després de tres anys de treball, les persones interines cessarien en el seu lloc. Per tant, en els tres següents a l'entrada en vigor de la mesura haurien rotat tots els treballadors i treballadores temporals, tret que superin els processos selectius.

L'esmena presentada per CCOO deixaria sense efecte les limitacions a l'estabilitat en la contractació temporal del sector públic que incorpora l'article 19. Per tant no afectaria a la temporalitat sobre plaça vacant o a les substitucions, que és el que preveu la normativa actual.

Tanmateix amb això no és soluciona el greu problema de temporalitat a les universitats, doncs, com us vam informar El personal universitari s'ha quedat fora de l'Oferta Pública d’Ocupació extraordinària de l'acord per a la millora de l'ocupació pública

Davant de tot això, CCOO està treballant d’una banda en la modificació de la Llei de Pressupostos de l’Estat i d’altra banda en la incorporació del personal universitari (PAS i PDI) a l’acord per a la millora de l’ocupació pública

I així, la Federació d'Ensenyament de CCOO (FECCOO) va sol·licitar al Ministeri d'Educació que realitzi les gestions oportunes per convocar com més aviat millor el grup de treball en matèria d'ocupació pública recollit en l'acord per a la millora de l'ocupació pública . L'objectiu és que pugui analitzar l'evolució del sector universitari i incorporar al personal universitari al pla d'estabilització d'ocupació.


Així mateix demanem:


  • A les institucions universitàries i als partits polítics catalans que facin costat per pressionar al Govern estatal i realitzi les corresponents reformes, alhora que recordem el compromís del Parlament de Catalunya per presentar un pla per reduir la temporalitat a les universitats
  • Als rectorats de les universitat catalanes, que negociïn el més aviat amb els representants sindicals plans de protecció i estabilització del personal laboral temporal i funcionari interí.
  • 28 d’abril de 2017

    El TSJC ratifica la sentència contra la UB per la utilització fraudulenta de comissions de serveis en el PAS funcionari

    La Junta de personal d’administració i serveis (PAS) de la Universitat deBarcelona (UB) va presentar un contenciós per demanar la nul·litat de la gran quantitat de comissions de serveis utilitzades de manera fraudulenta, d’una banda per la manca de justificació i d’altra banda per la durada de les mateixes, superior al limits fixats per la normativa. Aquesta actuació de la UB va continuar malgrat els requeriments previs realitzats.
    La UB ha estat utilitzant diferents formes jurídiques (comissions de serveis, encàrrecs de funcions, acumulació de tasques,..) per donar aparença de legalitat a les seves actuacions, però que en realitat corresponia a comissions de serveis il·legals. A més ho ha fet en un nombre tant elevat de vegades que ha esdevingut el procediment habitual de provisió de llocs de treball, malgrat que la normativa especifica que aquest és un sistema excepcional.

    El tribunal contenciós administratiu va dictar resolució el 22 d’abril de 2016 contra la UB, i a més la va condemnar a pagar costes. Tanmateix la UB, en una clara actitud dilatòria va interposar recurs davant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), el qual ha ratificat el 19 d’abril de 2017 la primera sentència i ha tornat a condemnar a costes a la UB. Costes que s’han d’afegir a les despeses d’advocats i procuradors, per un judici que sabien que tenien perdut, com així han reconegut en diferents converses.

    Malauradament en el temps transcorregut des de la primera sentencia, la UB va procedir a consolidar moltes d’aquestes situacions il·legals. Aquesta actuació es va realitzar mitjançant la modificació de la Relació de Llocs de Treball (RLT) per la “via de fet”, que no és una altra cosa que modificar les places “ad person” per donar aparença de legalitat als pagaments irregulars que des de fa molt anys s’han estat realitzant. I no ens referim només als casos afectats per la sentència contra les comissions de serveis, doncs també afecta a altres pagaments irregulars detectats per la Sindicatura de Comptes i denunciats públicament per la Secció Sindical de CCOO-UB. I així, aquesta RLT de “via de fet” també ha estat objecte de recurs per part de la Junta de PAS.

    Aquesta sentència del TSJC, sense precedents i que considerem històrica, suposa posar en evidencia una manera d’actuar contraria a dret per part de la UB des de fa molt de temps, i especialment els darrers anys. Aquesta mena d’actuació, com si fos un “cortijo”, fent i desfent al marge de la llei, que també inclou una dinàmica de contractacions temporals sense control (casualment moltes vegades amb contractacions de familiars, amics i coneguts) ha suposat una gran desregulació de les condicions laborals de treballadors i treballadores.

    Judicialització de les relacions laborals
    En els darrers anys la UB acumula diferents denuncies perdudes en l’àmbit de personal laboral PAS i PDI. Per exemple, actualment la UB està negociant amb el Comitè d’Empresa de PAS com donar sortida al concurs denunciat davant el TSJC, i en el cas del Comitè d’Empresa de PDI, Inspecció de Treball ha posat un termini a la UB per facilitar la informació imprescindible per realitzar les seves tasques de representació i defensa dels interessos del col·lectiu.

    Cal una neteja i canvi d’actitud urgentment
    La UB necessita urgentment fer una neteja a fons i garantir els drets de treballadors i treballadores. Es fa necessari un canvi radical respecte les actuacions de l’anterior equip, doncs es continuen utilitzant les comissions de serveis com a forma habitual de provisió, encara que es vagin modificant diferents aspectes formals arrel de les continues denuncies (recursos d’alçada, informacions públiques de CCOO, queixes de la Junta de PAS,...)
    També cal realitzar una auditoria en la Política de Personal dels darrers anys, i desitgem que el nou equip de govern de la UB faci neteja d’aquestes situacions i de tots els càrrecs que han estat còmplices d’aquesta situació, por acció directa o per complicitat necessària.

    En aquesta important tasca CCOO-UB està disposada a participar activament i fer els esforços necessaris per a la regularització dels sistemes d’accés i provisió de llocs de treball temporals i fixos.

    20 d’abril de 2017

    22 d’abril Marxa Mundial per la Ciència

    Aquest dissabte, 22 d'abril de 2017 es celebra la Marxa per la Ciència en més de 500 ciutats per tot el món. Més de 150 d'organitzacions han secundat la marxa sota tres pilars fonamentals: la celebració de la passió per la curiositat, la ciència i el mètode científic; la reivindicació d'una millor política científica i d'unes condicions de treball dignes per a la nostra comunitat investigadora; i la defensa del paper del coneixement científic i humanístic en l'opinió pública. A Espanya s'han adherit a la marxa les associacions de joves científics, sindicats, assemblees i entitats acadèmiques i científiques com COSCE i CRUE.

    És evident que, en els últims mesos, els grups que discuteixen i neguen evidències científiques tan rellevants com el canvi climàtic, l'efectivitat de les vacunes o la pròpia teoria de l'evolució estan aconseguint un poder sense precedents. El seu atac a conceptes establerts basats en l'experimentació científica rigorosa i en la seva validació per les institucions més prestigioses del món científic, pot implicar conseqüències desastroses per a l'objectiu de construir un món més just i més segur. 

    La marxa per a la ciència adquireix un significat especial a l’estat espanyol, on les retallades en inversió en recerca han superat el 40% durant els últims cinc anys. El resultat més dolorós és que els joves investigadors formats a Espanya es veuen obligats triar entre la precarietat i l'emigració si volen seguir treballant en ciència. 

    Com a exemple paradigmàtic, el Pla Estatal de Ciència i Tecnologia, que hauria d'haver entrat en vigor al gener de 2017, encara no ha estat aprovat; la universitat i la recerca han estat relegades de l'oferta pública d'ocupació del 2017 i les reivindicacions de pressupostos estables i gestionats de forma independent segueixen sense ser escoltades. 

    Els pressupostos per 2017 confirmen el nostre progressiu allunyament de les polítiques seguides pels països de l'O.I i, sobretot, el desinterès del Govern per apostar per un futur basat en la ciència i la tecnologia. Això situa a Espanya en les últimes posicions de la UE. 

    La falta d'inversió en ciència té altres conseqüències per a Espanya, amb un nivell d'atur superior al 20%, que arriba al 50% en els joves menors de 30 anys, i amb un creixent deteriorament dels serveis bàsics en sanitat, educació, dependència o cultura. El dèficit de competitivitat del nostre aparell productiu en activitats de contingut tecnològic mitjà i alt ha repercutit negativament en la qualitat de l'ocupació, en els nivells salarials i en la sostenibilitat a llarg termini de l'activitat econòmica, creant borses de pobresa, afeblint la cohesió social i contribuint a la dualització creixent de la nostra societat. 

    A Catalunya la Marxa per la Ciència es desenvoluparà amb diverses activitats a partir de les 12 hores a la plaça interior del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (Carrer del Dr. Aiguader, 88).

    Perquè invertir en ciència és invertir al país. Perquè sense ciència no hi ha futur.