19 d’octubre de 2011

La democràcia i la participació camí de la desaparició (Hoja del Lunes 531 – 1/2)

En l'última Mesa Sectorial d'Universitats d'aquesta legislatura es va presentar el projecte de Reial Decret pel qual s'estableixen els requisits bàsics per a la creació, reconeixement i funcionament d'universitats i centres universitaris i es determina la seva estructura mínima.


Crida l'atenció que alguns plantejaments que van aparèixer en esborranys posteriors a l'acord sobre l'Estatut del PDI, aconseguits en la Mesa Sectorial d'Universitats al Gener-Abril i que ho empitjoraven notablement, ara, i davant la impossibilitat de poder-los aprovar per aquest camí s'imposin utilitzant un decret l'objecte del qual és l'organització de les universitats i els centres. Per aquesta nova via es pretenen regular temes que són clarament de política de personal i de governança.

En el Projecte de Reial Decret s'introdueix novament el Pla de Dedicació Acadèmica Individual (PDAI), tret de l'esborrany d'Estatut de PDI i davant el qual CCOO va manifestar la seva més absoluta oposició, esmentant que s'establirien mecanismes adequats i efectius per comprovar el seu compliment. Sembla curiós que la creació o modificació de l'estructura organizativa universitària depengui del compliment del PDAI i no de les necessitats de la població, entre altres coses.

També és especialment preocupant que es decideixin legitimar els rànquings: “Les avaluacions podran suposar esments addicionals que classifiquen a les universitats d'acord a criteris addicionals”. L'establiment dels criteris d'aquestes llistes és objecte de polèmica i debat, per la qual cosa la seva utilització com a indicador per a la possible supervivència o fusió de les universitats, tal com sembla presagiar aquesta oficialització, és bastant perillós.

La redacció del Reial Decret permet, a més de la fusió entre universitats, que es creïn noves estructures organitzatives encara que no estiguin previstes en la llei, i no se'ls exigeix que tinguin que preservar el seu caràcter democràtic, tal com exigeix la LOMLOU per a totes les estructures actuals. En el cas dels instituts universitaris, els directors, segons l'article 26 de la LOMLOU, “seran designats entre doctors, en la forma que estableixin els Estatuts” i no nombrats pels Rectors com proposa l'esborrany de RD.

S'introdueix que “les universitats podran establir convenis de col•laboració i projectes conjunts que impliqui mobilitat del seu PDI”, però en cap lloc esmenta la mobilitat com un dret de caràcter voluntari, deixant obert el camí per a la mobilitat forçosa.

Quant als instituts universitaris, es diu que “podran organitzar i desenvolupar estudis de postgrau i títols propis, així com activitats docents”. A més, “Les unitats de R+D+i podran celebrar contractes amb persones, universitats o entitats públiques i privades...” i “En cas d'implicar col•laboració docent, els convenis fixaran el procediment per sol•licitar la 'vènia docendi'”. Aquesta redacció ja fa presagiar que potser no siguin professors els encarregats de les tasques docents, i que el procediment per obtenir la “vènia docendi” podrà o no respectar els criteris d'acreditació.

Quant a l'ensenyament no presencial, “el personal tècnic propi o mitjançant contractes o amb convenis dedicats a activitats de suport docent i de desenvolupament de tasques associades al model metodològic no presencial”. No s'especifica si aquestes tasques seran de caràcter administratiu o abordaran les tasques pròpies d'un docent, com són l'elaboració del material docent. Serà una volta de rosca més a la precarització del PDI en la seva fase inicial? Serà un pas més a la degradació de la docència deixant en mans de personal sense experiència docent l'elaboració del material docent? Anem cap a l’externalizació de serveis docents? Per ventura la docència no presencial no ha de ser de la mateixa qualitat que la presencial? Finalment, es recullen les retribucions de càrrecs acadèmics. Això suposa una modificació del RD de Retribucions, que hauria de ser objecte de negociació col•lectiva i per descomptat no un article d'un RD sobre ordenament de centres.

Darrera d'aquest RD portat de manera oculta, i amb el beneplàcit del Consell d'Universitats i la Conferència General de Política Universitària, s'amaga una transformació del Sistema Universitari Espanyol on la participació democràtica es veurà seriosament afectada. Un document d'un calat com aquest no ha estat debatut en els òrgans de govern de les universitats, ni en la mesa sectorial d’universitats, ni en el consell d'estudiants. A alguns se'ls ha oblidat compartir el document amb la comunitat universitària amb aquest afany desmesurat per fer desaparèixer el caràcter democràtic del nostre model actual de governança.

El Govern sortint, una vegada més, sembla interessat a deixar-li fet el treball brut al ministeri d'educació entrant.