20 de setembre de 2016

Importants sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea referents als contractes temporals

CCOO reclama una ràpida modificació legal

Importants sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea referents als contractes temporals


El passat 14 de setembre, el Tribunal Europeu de Justícia ha dictat tres importants sentències relatives a diferents aspectes de la contractació temporal:

En primer lloc, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de data 14 de setembre de 2016, assumpte C 596/14, resol la qüestió prejudicial formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, sobre la conformitat de la legislació espanyola en el tractament de la indemnització per l'extinció del contracte dels treballadors temporals.

En essència, el TJUE considera que és discriminatòria la legislació espanyola amb els treballadors i treballadores temporals, ja que no reconeix una indemnització equivalent a la dels treballadors fixos per l'extinció de la seva relació laboral. Per tant, exigeix ​​als tribunals espanyols que a l'hora de resoldre els processos, reconeguin una indemnització als treballadors temporals equivalent a l'establerta per a l'acomiadament per causes objectives; és a dir, de vint dies per any de servei.

És important destacar que aquesta sentència també inclou dins del seu abast als funcionaris interins. Textualment hi diu: “El mero hecho de que este trabajador haya prestado sus servicios en virtud de un contrato de interinidad no puede constituir una razón objetiva que permita justificar la negativa a que dicho trabajador tenga derecho a la mencionada indemnización.” El caràcter general d’aquest principi també hauria de permetre incloure com a treballadors objecte d’indemnització per cessament de contracte al personal docent associat.

En les seves implicacions pràctiques, suposa equiparar els costos de l'acomiadament dels treballadors temporals als treballadors fixos. D'aquesta manera s'elimina l'enorme distorsió que genera la nostra legislació laboral, que de manera tradicional es fonamenta en l'absoluta desprotecció dels treballadors temporals davant l'acomiadament.

No és necessària cap reforma legal per habilitar que els tribunals puguin reconèixer, en el curs d'un procés laboral, l'abonament d'una indemnització de 20 dies de salari per any de servei davant l'extinció de qualsevol contracte temporal.

Aquesta mesura s'aplica a tots els contractes temporals que s'han subscrit i que estan vigents, o que se celebrin en el futur al nostre país. Però també comprèn a tots els contractes temporals que s'han extingit amb anterioritat a la pròpia data de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb l'únic límit que no hagi transcorregut el termini d'un any des que va tenir lloc aquesta extinció.

Aquesta situació requereix una reforma legislativa urgent, que modifiqui l'Estatut dels Treballadors (ET) en el sentit de reconèixer el dret de tots els treballadors temporals a percebre una indemnització equivalent a la prevista per a l'acomiadament objectiu quan finalitzi el seu contracte per les causes previstes en el mateix, al marge de la data de celebració d'aquest contracte.

Fins el moment que es faci aquesta reforma legal, des de CCOO, com el sindicat més representatiu d'aquest país, es promouran accions judicials que comprenguin la totalitat de treballadors i treballadores temporals, per fer efectives les diferències econòmiques que els puguin correspondre.

La sentencia C16/15 del TJUE denuncia la manca de garanties en l'ocupació pública davant l'encadenament de contractes temporals i habilita els òrgans judicials a prendre mesures dissuasòries per assegurar que un lloc fix es cobreixi amb un contracte fix.

El nostre sindicat entén que el contingut de la sentència és d'aplicació a tots els sectors d'ocupació pública i per tant d'aplicació al conjunt de les Administracions Públiques (General, Autonòmica, Local, Universitats, ...).

En conseqüència, CCOO exigeix l’obertura d'un procés de negociació que revisi i adapti la normativa estatal a allò que estableixen les directives comunitàries i els pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb un nivell de garanties per a tot el personal temporal, sigui la seva relació laboral o estatutària (funcionarial). Cal que es respecti el principi d'estabilitat en la ocupació, i per tant, que es mantingui el lloc de treball fins a la seva cobertura reglamentària quan existeixi frau de llei o irregularitats en la contractació.

Cal tenir en compte que perquè la sentència sigui d'aplicació, és necessari modificar les lleis bàsiques estatals, que a dia d'avui impossibiliten, per una banda, generar noves places vacants en les que s’haurien de convertir els actuals eventuals estructurals, que, com el seu nom indica, no cobreixen necessitats temporals o esporàdiques sinó que venen a cobrir necessitats de plantilla. D’una altra banda, també caldria eliminar les taxes de reposició i  convocar ofertes públiques d'ocupació que dotin d'estabilitat el conjunt de la ocupació pública

Finalment, la sentència referents als casos C 184/15 i  C 197/15 assegura al personal funcionari temporal els mateixos drets indemnitzatoris que als treballadors i treballadores laborals: no només assegura el dret a la indemnització davant l'extinció de la seva relació, sinó que també inclou el reconeixement de la seva condició de personal indefinit no fix si el contracte era abusiu.  Caldrà, també en aquest cas, fer les modificacions legislatives pertinents. 

Des de CCOO Universitats celebrem aquest nou pas en la lluita contra la precarietat i la discriminació dels treballadors i treballadores temporals i reclamem a la Generalitat i als equips de govern de les universitats públiques que posin fil a l’agulla per a aplicar-les en tota la seva extensió.

Salut i lluita,


CCOO Universitats